El conflicte era innecessari, Sr. alcalde

En tres dècades d’existència no hi ha hagut cap queixa, res que faça necessari canviar el reglament d’ús del valencià dins de l’Ajuntament d’Elx. Per tant, sr. alcalde, el conflicte l’ha obert vosté sense necessitat i només vosté és el responsable que la coexistència entre valencià i castellà es convertisca, a partir d’ara, en un problema. Ho sap, no tinc cap dubte, ha demostrat certa sensibilitat amb el valencià en altres moments. Aleshores, llançar-ho tot a la brossa per a acontentar un grup de haters desorientats? Per la sra. Rodil, que milita en un partit que basa la seua ideologia en l’odi al diferent? Per complaure el conseller d’Educació, que ha emprés una persecució sistèmica contra llengua i parlants? O és que en el fons vosté pensa així? Però hi ha tantes implicacions en la decisió de «posar al mateix nivell valencià i castellà» que no pot ser que s’escapen a ningú amb certa sensibilitat i atent a la injustícia. Em centraré en quatre evidències.

1) L’anterior reglament no era «impositiu», com se l’ha qualificat. Qualsevol ciutadà sap perfectament que mai o quasi mai s’enviava res en valencià des de l’Ajuntament i que, si es demanava la documentació en aquesta llengua, era una quimera que passara, cosa que contravé l’Estatut d’Autonomia –l’última reforma del qual és del PP– i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Tenia ben poques conseqüències saltar-se la normativa per part de l’Administració i cap reglament intern ha fet possible una igualtat real que equiparara el valencià al castellà.

2) El castellà s’estén socialment de manera accelerada, i especialment a Elx, mentre l’ús del valencià es redueix considerablement. Aquesta situació desproporcionada és tan manifesta que qualsevol política que no vulga preservar una existència mínimament digna d’una llengua que està prop de la frontera de no retorn només es pot emmarcar en el desig de condemnar-la a la desaparició. Els parlants del valencià tenen dret que la seua llengua no estiga supeditada a una altra, a viure-la plenament. Perquè reduir-la a ser la mera traducció d’un text en castellà és condemnar-la a la invisibilitat. Açò no és la llei de la selva, la llei del més fort, cal empatitzar amb els grups minoritzats i posar totes les ferramentes perquè no acaben estigmatitzats, si ens creem mínimament el valor de la política. D’ací les normatives que «discriminen positivament», perquè la justícia no existeix en un món salvatge, cal que apostem per iniciatives que emancipen als més desvalguts i permeten una igualtat real.

3) El valencià és històricament la llengua pròpia d’Elx. Punt. Dir açò no perjudica el castellà ni el fa menys oficial, una cosa no lleva l’altra. Si hi ha gent que té dubtes, el convide a consultar la documentació de l’Arxiu Històric Municipal o l’Arxiu de la Basílica de Santa Maria, on pràcticament tota la documentació entre el segle XIII i XVIII és en valencià (a partir de 1707 es prohibí l’ús de la llengua pròpia i s’instaurà exclusivament el castellà, d’ací que actualment tinguem les dues llengües com a oficials). Encara més: la fita identitària d’aquest poble, el Misteri d’Elx, amb més de cinc-cents anys, és la prova viva que el valencià és la nostra llengua històrica. Ho diré amb altres paraules: la llengua de la conquista cristiana fou el valencià.

4) Aquest tipus de revisions de les normatives, que despullen el valencià de tota defensa que li permeta sobreviure amb una certa dignitat, es justifiquen amb la idea paternalista –evidentment, fake– d’ajudar els castellanoparlants. Pel que sembla, els «pobres» estan incapacitats per a poder entendre paraules com carrer, avinguda, aparcament o, la pitjor de totes, circumval·lació. Com si des de l’any 1984 no s’haguera introduït l’ensenyament de valencià (amb programes pilot a Elx des de finals dels setanta) o, en el cas de gent que ens visita, com si foren capaços d’entendre rue o piazza, però no museu o església. Jo, almenys, no pense que els ciutadans siguen ignorants. Es possible que amb aquest nou reglament ens trobem coses tan absurdes com «calle Filet de Fora» o «calle Mayor del Pla».

En definitiva, no té cap sentit canviar una cosa que ha funcionat durant dècades, que no ha motivat ni una polèmica i que prestigia mínimament la llengua que ha parlat majoritàriament aquest poble fins no fa molt. I és això el que demane: apel·le a la bona voluntat, a la del consens, a la que s’allunya de l’odi.